Registre 2

Bona tarda a tots!

Les habilitats artístiques i esportives aporten nombrosos beneficis al desenvolupament integral i al potencial de cada nen per múltiples motius.

La dansa és un art que utilitza el cos en moviment com a llenguatge expressiu. (Arteaga i cols, 1999). Cuéllar (1998), parla de la dansa com un llenguatge del cos i, alhora, una activitat psicomotriu que combina harmoniosament moviments en l’espai que una audició musical crea i ordena.

El ballarí expressa els seus sentiments, expressa la història, el “tema” del dansat, felicitat, erotisme, seducció, agressió, conquesta, totes aquelles sensacions, i m’atreveixo a dir, que tots hem sentit alguna vegada. I aquí és on apareixen les respostes quant al seu límit, a si és “com si ens estigués parlant”, doncs no, la dansa no és paraula, és llenguatge pur, és art, i sent així no pot presentar un sesgamiento perquè no té limitació perquè reflecteix “això” que s’ha sentit més enllà de les paraules, llavors no té limitació.

En conclusió podem afirmar que la dansa és una eina de canvi social, amb límits però que sabent utilitzar-la i executar-la ens pot ser de gran ajuda per a nens i joves en el desenvolupament d’habilitats de lideratge, de resolució de conflictes, valors, confiança, creativitat i autoestima, i de respecte cap als seus companys, mestres i institucions

La dansa és un misteri de la història de la humanitat en la qual l’home aconsegueix la seva plenitud humana per la singularitat de l’associació del llenguatge corporal amb l’esperit de l’art sense limits, i a més, aquesta té un gran poder educatiu.

Salutacions!

Link: https://drive.google.com/drive/folders/16-Y8I7PRbSJEp2qH4AC2HU3SzpbF8FGc?usp=sharing

 

Publicaciones Similares

Deja una respuesta