Pública

Bon dia,

Seguim amb l’esport i continuem incloent-lo com un art, ja que, Esport i Art són essència i resultat de diferents desenvolupaments culturals. A través d’aquestes dues formes d’expressió, l’home es troba amb si mateix, transmet la seva activitat i pot veure’s reconegut pel món que li envolta. Si bé és cert que hi ha disciplines esportives que poden identificar-se naturalment amb l’expressió artística, com ara la gimnàstica rítmica, la natació sincronitzada o el patinatge artístic ja que, es tracta de tres especialitats que integren música i dansa, dues de les Belles arts des de sempre però que torno a reiterar que per a mi l’esport és art, art en moviment. Avui termine aquestes intervencions fent un especial esment a l’esport de base, crec que si busquem diferències entre l’esport de base i el d’adults (professional o amaterur), no es podria entendre un sense l’altre.

D’una banda, l’esport prosional/amateur es nodreix d’aquells que es van iniciar en la base edats primerenques i que per la seva actitud i aptitud van destacar i es van obrir camí en aquest món tan competitiu. És molt important tenir una bona base, en aquest cas a nivell esportiu és crucial per a poder dedicar-se a això en el futur. I no solament per arribar a ser professional, sinó perquè a través de l’esport i del seu ensenyament hi ha milions de valors que s’inculquen i que serveixen per a tots els contextos de la vida. La constància, el respecte, disciplina, tolerància, treball en equip, esperit de superació,… totes elles marquen la diferència i es nota quan s’ha treballat des de ben petits amb elles.

D’altra banda, no podem perdre de vista la importància que tenen l’esport basi i amateur per a la societat. El moment que ens ha tocat viure (covid19) ens ha recordat la necessitat vital que tenim tots de moure’ns i ser actius. L’esport ha de ser considerat com un bé social que hem de protegir i promoure. Per tant, a través de l’esport es fomenta un estil de vida saludable, es fomenta crear art amb el nostre cos, que no sempre arribarà a la seva màxima esplendor, però que durant el camí anirà adquirint totes aquestes “gràcies” que faran d’aquest nen una persona completament desenvolupada.

Avui dia, moltes persones s’inicien en l’esport a edats molt tardanes (persones d’edats superiors a 30 anys) i comencen a practicar esports de fons com a marató o triatlons, però quan no tens un bagatge d’anys i experiència, costa més i és molt probable trobar dificultats a nivell esportiu i de desenvolupament corporal. L’esport formatiu, situat en la base de la piràmide que estableix en el model europeu, suposa un manteniment bàsic per als nivells superiors. Però no sols l’esport base serveix de vehicle de formació de nous talents, sinó que és l’especialitat més pura i bonica d’aquest noble art.

En conclusió, el treball dur ha de reforçar-se no sols en el terreny físic sinó en la cerca d’un mateix, per la qual cosa, invertir en esport és invertir en salut, però també en un art de futur que necessita de l’esport en els seus vessants professional, recreatives i de salut pels múltiples efectes positius que el sector genera, tant a nivell individual com per al benestar general i la disminució dels costos derivats de les cures sanitàries.

Salutacions!

Enllaç drive: https://drive.google.com/drive/folders/189J14YC5Cnqpo173f-qQBZUlHXhZrvd2?usp=sharing